Un Capítol inèdit de la historiografia catalana del Cinc-cent : l'obra de Joan Benito Guardiola (m. 1600) / Rodolfo Galdeano Carretero
Galdeano Carretero, Rodolfo


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 36 (2017) , p. 35-56
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

La vida i l'obra del monjo benedictí frai Joan Benito Guardiola són completament desconegudes en la historiografia catalana. Aquest article dona les primeres notícies de l'autor, monjo del Monestir de Sahagún (Lleó), de la Antigüedad del insigne Prinçipado de Cataluña y de la nobleza valor y proezas de los famosíssimos catalanes y de los de las yslas adherentes, un ambiciós projecte d'Història de Catalunya que es conserva manuscrit i inèdit a l'Arxiu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la Real Academia de la Historia de Madrid i a la Biblioteca Nacional de España, i planteja una primera aproximació formal del text i de les fonts utilitzades.

En una playa de Barcelona. Historiografía y novela de caballerías en la Cataluña del siglo XVII / Rodolfo Galdeano Carretero
Galdeano Carretero, Rodolfo


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXV, núm. 36 (2016) , p. 179-211 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La Centuria (Barcelona, Cormellas, 1600), del franciscà Esteve de Barelles, és una obra completament oblidada de la qual no existeix cap estudi, ja que, des de la seva impressió, se l'ha considerat extravagant i absurda. Plantegem el seu estudi com a llibre de cavalleria i, al mateix temps, la contextualitzem dins de la historiografia catalana d'època moderna atès que Barelles va intentar fer-la passar com una Història de Catalunya del primer període comtal. Així mateix, analitzem l'obra a partir dels plantejaments teològics que la sustenten i que concreten la seva intenció transcendent en insistir en el retorn al primitiu ordre estamental que Barelles creia perdut. Finalment, detallem la història del comte Salamó -un episodi que recull la tradició historiogràfica catalana- per comprovar com Barelles la converteix en una història cavalleresca, font del duel del Quijote amb el Caballero de la Blanca Luna a la platja de Barcelona.

Història moral de Cathalunya : llibre segon de la Història cathalana / Pere Gil i Estalella ; a cura de Rodolfo Galdeano Carretero
Gil i Estalella, Pere


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2017
560 p. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 102) 
Bibliografia, Índex.
ISBN 9788499651743

El jesuïta reusenc Pere Gil i Estalella (1550-1622) fou una personalitat rellevant del seu temps: lul·lista, assessor de bisbes i institucions, confessor de virreis, defensor de les bruixes, qualificador del Sant Ofici, procurador dels processos de canonització de sant Ignasi a Barcelona, Manresa i Montserrat, tres vegades rector del col·legi de Betlem de Barcelona, rector del col·legi de Monti-sion a Palma i provincial d'Aragó de la Companyia de Jesús. Entre les seves obres destaquen la publicació d'un art de ben morir i la traducció al català del Contem[p]tus mundi. Aquest llibre ofereix l'edició del manuscrit 112 de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB), que conté la Història moral de Cathalunya de Pere Gil, el primer projecte reeixit d'història de Catalunya a l'època moderna, llibre segon d'un projecte més ampli, la Història cathalana, que inclou també una geografia del Principat, llibre primer, inèdit fins al 1949, quan Josep Iglésies l'edità; una Història ecclesiàstica de Cathalunya, llibre tercer, avui perdut, i unes Vidas dels sants de Cathalunya, llibre quart. L'edició va acompanyada d'un estudi introductori que inclou la biografia de l'autor i d'una segona part que s'ocupa de la contextualització de l'obra dins la historiografia catalana de l'època moderna en què es palesa l'ambició i l'originalitat de la Història moral de Cathalunya.

La Història moral de Cathalunya de Pere Gil (1550-1622) i la historiografia catalana de l'època moderna / Rodolfo Galdeano Carretero ; director i tutor Xavier Torres Sans ; codirector Joaquim Garriga i Riera
Galdeano Carretero, Rodolfo


2013
Dirigida per: Torres i Sans, Xavier; Garriga i Riera, Joaquim. Universitat de Girona. Facultat de Lletres. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, 2013
2 vols. (CCXCIV, 603 p.) ; 30 cm
Mecanoscrit (impressora).

Historiografia catalana i model jesuític : la Història moral de Cathalunya del jesuïta Pere Gil (1550-1622) / Rodolfo Galdeano Carretero
Galdeano Carretero, Rodolfo


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 70 (2015) , p. 35-60

Historiografia, erudició, identitat : sobre l'autoria de l'"Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona" (c. 1588/1589) / Rodolfo Galdeano Carretero
Galdeano Carretero, Rodolfo


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 32 (2014) , p. 153-178
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català, anglès i castellà.

L'Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona que encapçala l'edició de les actes de la Cort general del 1585 forma part de la resposta oficial a l'atzucac en què havia entrat la historiografia catalana arran de la crítica de P. M. Carbonell a Pere Tomic, l'obra del qual representava la validació de la tradició llegendària. Tenint com a referent el discurs historiogràfic basat en la idea de l'autoalliberament, i a fi de salvar l'escull que representava la crítica de P. M. Carbonell, l'Epítome pretenia esbossar les primeres línies d'un nou discurs que altres obres havien d'ampliar. És el cas de l'obra del jesuïta Pere Gil Història moral de Cathalunya, que segueix fidelment les línies dibuixades per l'Epítome, i que, basant-se en els mètodes de la filosofia moral d'Aristòtil i de la teologia moral de l'època, pretenia il·luminar els passatges més obscurs de la història del Principat. Tanmateix, l'article planteja una hipòtesi d'autoria de l'Epítome, car considera que és fonamentalment una obra de consens amb la participació evident de Francesc Calça en la redacció dels primers comtes.

La Galeria de retrats dels comtes-reis. Una lectura historiogràfica / Rodolfo Galdeano
Galdeano Carretero, Rodolfo


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 355 (març 2010), p.30-39 : il. (Focus) 
Bibliografia.

Oblidada i menystinguda, la sèrie icònica de comtes i comtes reis de Catalunya-Aragó que la Generalitat encarregà al pintor bolonyès Filippo Ariosto l'any 1587 és un episodi rellevant tant de la història de l'art com de la historiografia del país. De fet, es tractava de la galeria règia més antiga i amb un major nombre de retrats conservats d'Espanya i probablement d'Europa. A més, constitueix un fet cabdal de la historiografia catalana d'època moderna, atès que il·lustra l'únic intent reeixit de crear una història ofical del Principat, l'Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona que antecedeix la compilació constitucional de 1588. Així mateix, la documentació de la galeria es conserva íntegra en el Llibre de Deliberacions de la Generalitat (ACA) -un fet certament excepcional-, de manera que podem reconstruir els insòlits i apassionats episodis que acompanyen a la confecció del catàleg.

La Serie iconográfica de los monarcas de Catalunya-Aragón de Filippo Ariosto para el Palau de la Generalitat: 1587 - 1588 / Rodolfo Galdeano Carretero; dirigida per Joaquim Garriga i Riera
Galdeano Carretero, Rodolfo


Dirigida per: Garriga, Joaquim. Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, 2002
267 f. : il. ; 30 cm (Treballs de recerca de doctorat. Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art) 
Treball de recerca de doctorat. Mecanoscrit (impressora).

Eulàlia Duran; Estudis sobre cultura catalana al Renaixement / [ressenya de:] Rodolfo Galdeano
Galdeano Carretero, Rodolfo


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 296 (novembre 2004), p. 64
Ressenya de:
- Duran, Eulàlia. Estudis sobre cultura catalana al Renaixement. València : Eliseu Climent, 2004